Benvinguda

Esta nit he obert la porta de casa cansat, després d'un dia de treball al matí i classes a la tarda, però just obrir he sentit a ma filla dient "papa" i l'he vist aparèixer per la porta del rebedor amb cara de felicitat, mentre venia a fer-me una abraçada amb petó. És d'aquells moments en què en un segon t'espolses el cansament i et sents feliç.

Gràcies

Gerard Vergés

Avui el poeta Gerard Vergés rebrà la Medalla d'Or de la Ciutat de Tortosa. Com a petit homenatge publico un dels seus fantàstics textos.

MAIG D'AMOR

Són certes les paraules que vam dir-nos,

certa la primavera del teu cos

i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim

de pins i diminutes margarides.

Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs

que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.

I et pujarà a la gola una dolçor

com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento

recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.

Long play per a una ànima trista, 1986, pàg. 43.

poc a poc...

Com podeu veure això de posar en marxa el bloc va més poc a poc del que semblava... ja ho diu una cançó de l'escola de la meva filla "no cal anar de pressa, millor a poc a poc..."; això deu ser una mica com aprendre a caminar.

A veure si ara m'hi poso de veritat i vaig publicant.

Espernallac?

Hola,

suposo que alguns pensareu, què és això de l'ESPERNALLAC? Per què aquest nom? Seguint amb el que us explicava sobre la coca amb cireres, l'espernallac, i concretament la seva olor, em recorda jocs d'estiu de quan era petit...

Benvinguts

Us presento el meu nou blog. Feia temps que volia fer-ne un, i finalment m'he decidit.

La idea inicial és anar-hi penjant coses que m'interessin i que tingui ganes de compartir, textos, imatges, músiques...

A veure si funciona!